Macbeth | Òpera Oberta

Introducció

Giuseppe Verdi, que des de molt jove havia estat un gran lector de Shakespeare, volgué compondre per a Macbeth (1606) una música diferent a la que havia utilitzat fins aleshores, a fi de poder expressar amb més eficàcia l’excepcional força dramàtica d’aquesta tragèdia. Per això, encara que l’òpera segueix l’escriptura tradicional del bel canto, Verdi no volgué que el cant fos la finalitat –i el text l’excusa– sinó que tractà la veu com el material adequat per expressar el terrible sentit d’aquesta òpera: l’horror d’unes vides marcades per un crim, aparentment impune, que res ni ningú, però, pot esborrar. Un crim execrable que n’engendrarà molts d’altres, que inundarà de sang els assassins i el seu país, i que abocarà els culpables a la demència i a la mort.

…continua leyendo

Classe Prèvia

Una presó mental per als Macbeth

Macbeth i Lady Macbeth en un malson de culpabilitat. Aquest és l’espai dramàtic creat per Phyllida Lloyd per a la posada en escena del Macbeth de Verdi. Es tracta d’una parella tancada en un espai mental que l’escenògraf Anthony Ward ha convertit en una gran habitació consagrada a la por, només oberta als espectres i a les fantasmagories dels criminals.

«Macbeth és l’estudi d’algú que fa un tracte amb el diable i és castigat amb un absolut coneixement d’ell mateix i un absolut automenyspreu, mentre les seves temptatives d’escapar el condueixen a enfonsar-se més i més en un infern moral i existencial; un infern que nosaltres, els espectadors, sabíem que era obert davant d’ell des de l’instant en què es va aturar a escoltar les bruixes»

KennethmaMacleish i Stephen Unwin
Guia de les obres dramàtiques de Shakespeare

…continua leyendo

Argument

ACTE I

EL PRELUDI UTILITZA INICIALMENT EL MATERIAL TEMÀTIC REFERENT AL MÓN DE LES BRUIXES —MARCAT PEL SO DE L’OBOÈ, CLARINET I FAGOT—, D’INQUIETANT AMBIGÜITAT RÍTMICA, I RECORRE A UNA SÈRIE PROGRESSIVA D’ACORDS DISSONANTS QUE CREEN UN CÚMUL DE TENSIÓ, PER PASSAR DESPRÉS AL TEMA DEL SOMNAM BULISME DE L’ACTE FINAL, D’INSTRUMENTACIÓ DE GRAN DELICA DESA —CORDA, FLAUTA, CLARINET, FAGOT— QUE ACOMPANYA L’ANGOIXA I EL REMORDIMENT DE LADY MACBETH. …continua leyendo

Macbeth de William Shakespeare

Es calcula que la tragèdia de Macbeth –diu Salvador Oliva– va ser escrita entre 1605 i 1606. I és durant els primers deu anys del segle XVII que l’activitat creativa de Shakespeare està al seu punt més alt, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat: Hamlet, Otel•lo, Mesura per mesura, El rei Lear, Macbeth i Antoni i Cleopatra figuren entre les obres escrites durant aquests anys. Macbeth és la més curta de totes aquestes, però és considerada per molts com una de les obres més intenses i sorprenents de tot el cànon shakespearià. És intensa en la manera com l’argument va generant un sofriment absurd i sense sentit. I és sorprenent pels elements nous que s’hi incorporen. El més extraordinari, com ja va remarcar Auden, és la inversió moral de la causa de la tragèdia. El que és habitual, en una tragèdia, és que un personatge bo pateixi per culpa d’una hamàrtia; és a dir: per culpa d’una acció provinent d’un defecte del seu caràcter; però en Macbeth passa el contrari: és la vena de bondat el que origina el pathos i el sofriment.

«La vida no és res més que una ombra que camina, un pobre actor que gasta fums i consumeix el poc temps que està en escena, i que després ja no se’l sent mai més; és un conte explicat per un dement, ple de soroll i fúria, i sense cap sentit»

W I L L I A M S H A K E S P E A R E
Macbeth (Macbeth, acte V, escena V)

…continua leyendo

Resum argumental

Macbeth, ópera melodramma en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piave, sobre l’obra homònima de Shakespeare, s’estrenà a Florència el 1847; el 1865 Verdi la revisà per a l’estrena a París i és aquesta segona versió la que s’ofereix habitualment. Obra de la primera etapa del compositor, es tracta del primer resultat tangible de l’interès profund de Verdi pel teatre del gran poeta anglès, que mantingué durant tota la seva vida, fascinat pels grans problemes morals de la tragèdia shakespeariana: la confrontació de l’individu amb la seva consciència i identitat, la presència del mal en la naturalesa humana, la relació amb el poder. Verdi optà en aquesta obra –que narra l’ambició desmesurada de Macbeth, noble escocès, per arribar al tron, sense deturar-se davant el crim i la crueltat, i atiat, a més, per la seva muller– per una admirable concisió i vehemència –de fet, la tragèdia se centra en tres personatges: Macbeth, Lady Macbeth i el grup de les bruixes. Així, la cursa del protagonista, que destrueix tot el que se li oposa i corre de manera imparable vers la seva perdició, es desenvolupa amb precisió i contundència. L’acció transcorre majoritàriament al castell de Macbeth, a Escòcia, segle XI, en una remota i primitiva edat mitjana.