Quan a la fi de l’òpera, Poppea és exaltada a emperadriu de Roma, en convertir-se en esposa de Nerone, l’escena culmina el llarg recorregut que ella ha seguit fins a accedir al tàlem de l’emperador i que ha estat minat per molts incidents –intrigues, traïcions, exilis– que han posat en perill el seu objectiu i dels quals la protagonista ha sortit sempre victoriosa. Aquest procés, però, no està idealitzat, perquè l’òpera no maquilla el que d’aquests dos personatges diu la història: que Neró va ser un dèspota colèric i que Poppea era una cortesana ambiciosa i sense escrúpols. Per això, l’amor que uneix Nerone i Poppea se’ns presenta, sobretot, com el fruit de la lascívia i de l’ambició, i per això l’òpera té molt sovint un to de farsa pautat, ocasionalment, per àries d’un elegant lirisme …continua leyendo
Articles vinculats a la producció operística i entrevistes amb professionals implicats (director d’escena, director musical, solistes… ). …continua leyendo
Coneix les múltiples disciplines vinculades a la producció operística: des de les professions artístiques i tècniques a projectes vinculats a l’òpera.…continua leyendo
L’incoronazione di Poppea, òpera en un pròleg i tres actes de Claudio Monteverdi, amb llibret de Gian Francesco Busenello, fou estrenada l’any 1642 al Teatro Grimano o de Santi Giovanni e Paolo. Drama més amoral que no pas immoral, celebra la victòria de la passió i de l’ambició, i presenta una varietat i complexitat molt grans tant en la psicologia dels personatges com en els recursos musicals, però sense defugir la ironia i el sarcasme, en un conjunt que integra tràgic i còmic, sentiments i afectes, crueltat i sensualitat.
