Les històries de cristians captius de musulmans havien estat habituals durant molts segles a tot Europa. En el segle XVIII, però, quan l’Imperi turc havia deixat de ser una amenaça i els pensadors de la Il•lustració exhibien un agut sentit crític, les històries en què un àrab visitava Europa o un europeu vivia en territori musulmà serviren per presentar, críticament, tant els costums turcs com els europeus. És el cas, per exemple, de les Lettres persanes (1721) de Montesquieu o de les Cartas Marruecas (1781) de Cadalso. El rapte del serrall (1782) de Mozart respon a aquest ambient i té aquesta orientació. Des del punt de vista musical, d’altra banda, l’estrena d’El rapte del serrall (1782) al Burgtheater de Viena responia a la voluntat de …continua leyendo
Coneix les múltiples disciplines vinculades a la producció operística: des de les professions artístiques i tècniques a projectes vinculats a l’òpera.…continua leyendo
Articles vinculats a la producció operística i entrevistes amb professionals implicats (director d’escena, director musical, solistes… ). …continua leyendo
Die Entführung aus dem Serail (El rapte del serrall), singspiel en tres actes de Wolfgang Ama-deus Mozart, amb llibret de Johann Gottlieb Stephanie sobre un text de Christoph Friedrich Bretzner, s’estrenà al Burgtheater de Viena el 1782 i agradà al públic de l’època, que sentia curiositat i fascinació pel món de Turquia, on transcorre l’acció. El fet que un dels rols principals, el del paixà Selim, sigui enterament parlat i no tingui ni un moment de música no preocupà els estudiosos coetanis i ha quedat sense resposta satisfactòria. …continua leyendo
A partir de l’arxiu de Liceu, aqui trobareu una selecció d’anècdotes, curiositats i documentació contextualitzada al voltant del títol operístic. …continua leyendo
